|
Què és
S'Albaida
S'Albaida és un conjunt de joves músics que realitzen una tasca que se
centra tant en la recuperació d'antigues melodies i romanços de la tradició,
bàsicament menorquina, com en la recreació d'aquestes i la fixació d'una
música essencialment nova. Un dels trets que caracteritzen el grup és
l'afany en la recerca d'un so propi, amb la volutat de fer una música
d'ara, a partir del que ens ofereix la tradició popular (conservada en
reculls i cançoners) i també la creació poètica més actual. Creiem que
la menorquinitat es deixa mostrar en molts àmbits, des de les manifestacions
més pròpiament culturals, fins a les mostres mes quotidianes de la manera
de fer menorquina, i açò és el que intentam trasmetre, obrint, també,
els punts de mira cap al que ens ofereixen altres cultures.
Concepte musical
És aquí que neix la idea de mediterraneïtat. Les conques d'aquesta mar
han estat, des de temps remots, en contacte per via marítima. Certament,
és innegable l'intercanvi cultural ente aquestes diferents zones, i més
si parlam de Menorca, situada al bell mig del Mediterrani occidental.
Aquest influx és el que pretenem que quedi reflectit en les nostres composicions.
La influència de la música àrab, algunes remisniscències gregues o el
ressò d'alguns trets flamencs són exemples d'aquest fet.
La tria d'instruments dóna al conjunt una fesomia determinada. S'aposta
per l'acústic i per aquells instruments que donen caràcter a aquesta proposta
de música mediterrània. Així, cada instrument compleix una funció determinada
dins el tot i és, alhora, també imprescindible. La música resultant, idò,
és d'una gran varietat, tenint en compte l'obertura de les influències
(que és també l'obertura que ens ofereix la pròpia tradició), i a la vegada
representa el so i la marca inconfusible de S'Albaida.
Repertori
El grup S'Albaida té un important repertori de cançons, que tenen diversa
procendència. El fons bàsic és la tradició menorquina, i aquesta està
treballada de diferent manera. Així, podem trobar diferents tipus de cançons
depenent d'aquest treball. Per una banda, n'hi ha que han arribat per
la via de la tradició, a través de cançoners o que són, senzillament,
conegudes, i que han estat cantades ja per altra gent. El grup, així,
en fa una versió. És el cas del "Romanç de na Cecília", "Fora de sa ciutat"
o "Es forat endimoniat". Un cas semblant seria el de la versió feta de
"Ses Caramelles", cuplet que cantava a principis de segle la maonesa Pilar
Alonso, que va fer famoses cançons com "Baixant de la Font del Gat" o
"Marieta de l'ull viu".
Un altre grup de cançons serien aquelles de les quals se'n conserva la
lletra i la melodia principal, la que acompanya aquesta lletra. Així,
idò, el treball que s'ha afegit ha estat el de fer tota una composició
que acabi la cançó, afegir-hi la instrumentació, arranjar la peça, introduir-hi
solos i totes les parts que queden al principi, al final, i entremig de
l'estrofa cantada, els canvis de ritme, de compàs... Els exemples són
"Sa nit de Sant Joan", "Sant Antoni i el dimoni", "Un cavaller", "Sa porquerola"
o "L'amo de son Carabassa". En aquest darrer cas, la diferència amb l'original
és bastant accentuada. Amb açò s'aconsegueix donar vitalitat als temes.
En altres casos, el que prové de la tradició és només la lletra, les estrofes,
mentre que tota la música prové de la creació de S'Albaida. És un material
tret de cançoners, a la que s'ha adaptat una melodia i uns arranjaments.
És el cas de cançons com "L'amo en Xec", "Tabac de pota", "Jota per un
dia de Sant Jordi", "Fandango Polit", "Glosat fandanguer", "Pinta a la
Bombé" o "Fa set segles". En alguns casos, els textos no provenen de cançoners
sinó que són poemes actuals, com és el cas del "Romanç dels Infinitius",
"A un vell Ullastre" o "Pàtria". Els casos d'"Argonauta" i "Obituari"
són una mostra de poesia recitada (el poeta és Ponç Pons).
Finalment hi ha una sèrie de cançons que són peces instrumentals, fetes
pel grup, com poden ser el "Fandango per al Sud", "Bolero des pouets",
"S'Espiga" o "Davallant de Santa Àgueda". Aquesta darrera inclou un text,
també, d'un autor actual.
Així, el repertori intenta ser bastant variat, de manera que hi tenen
cabuda diferents ritmes i estils de música. Volem fer una passejada ampla
per la tradició i eixamplar-la encara més amb la nostra aportació.
Pàgina inicial |
Endarrerae | Següent
|
|
|
|
|
