|
Compromís
Un tret que també ens caracteritza és el nostre compromís amb un projecte
cultural ampli. Per una banda, cercam l'obertura cap a la igualtat, cap
a la comprensió entre cultures, d'aquí el nostre abast de música mediterrània.
Per altra banda, reivindicam una menorquinitat com exponent del catalanisme
cultural. Les terres de parla catalana tenen un vincle que moltes vegades
és oblidat, i cal ser-ne conscients. Per a aquest projecte, cal cercar
la nostra identitat, la d'ara, en les maneres de fer dels nostres avantpassats.
Som hereus d'una societat essencialment camperola, amb una estructura
que és, veritablement, enfora de noltros, però amb la que encara ens hi
sentim units per múltiples llaços. Aquesta societat antiga, podem dir
que pràcticament extingida, venia, des de molt enrere en el temps, conservant
uns costums, unes músiques, unes melodies, que són, al nostre parer, valuosíssimes,
ja que amaguen al darrere una manera de ser concreta. És aquest material
el que intentam recuperar de les fosses de l'oblit i oferir-lo a un públic
ample després d'haver-lo passat per un procés d'arranjament i revisió,
deixant intacte, però, l'estat de la llengua en què s'ha conservat. Sempre
tenim present que la llengua és el senyal més important de la nostra identitat
i de la nostra riquesa. És per açò que el llenguatge conservat en aquests
textos té per nosaltres molt de valor. Hi ha cançons que són veritables
tresors pel que fa a la conservació d'uns usos lingüístics que denoten
una riquesa palpable de llenguatge.
Els cançoners, com poden ser el de Francesc d'Albranca, Andreu Ferrer,
Llorenç Galmés, Deseado Mercadal o Joan Amades, són dels nostres principals
punts de referència. Els glosats, les estrofes de cançons antigues, aquests
textos de caire més popular forneixen bona part de les composicions de
S'Albaida. Aquests textos també els podem trobar recollits en Quaderns
de Folklore o en edicions de costumaris com els que l'Arxiduc Lluís Salvador
dedica a les Balears. Una altra part d'on també vénen les lletres de la
nostra música és de composicions de poetes menorquins d'ara, com poden
ser Pere Xerxa, Ponç Pons, Antoni Català, Àngel Ruiz i Pablo o Antoni
Deig. La poesia dóna sentit a un poble, i és per açò que decidim musicar
l'obra dels nostres millors poetes. És el que demostra que un poble com
el menorquí no només viu de records, sinó que segueix manifestant-se plenament
vigent.
Resultat
Així, el resultat és la mescla de tots aquests components. En l'arranjament
de les músiques és on entra el treball dels components de S'Albaida, en
especial de Nicolau Espinosa, influenciat, també per músiques modernes
com el jazz. Del so que en resulta es destaca la importància de la percussió,
l'espontaneïtat del llaüt, el treball dels instruments solistes i l'acurament
en l'acompanyament. Tot plegat dóna una força important al conjunt i fa
que la música soni, realment, a S'Albaida.
QUI SOM?
S'ALBAIDA
- Nicolau Espinosa: Guitarra, llaüt, mandolina i mandola.
- Miquel Mariano: Veu i percussió.
- Joan Carles Villalonga: Veu i guitarró.
- Anna Villalonga: Veu i guitarra.
- Nico Saiz: Baix i guitarra.
- Moisès Pelegrí: Percussió.
- Lino Vidal: Flautes (dolça i travessera), tenora i flabiol.
Han format part del grup:
- Ona Cardona: Clarinet.
- Bep Marí: Guitarra i veu.
- Benet: Clarinet.
Pàgina inicial |
Endarrera | Següent |
|
|
|
|
