II Sinse anar a la schola...
   
     
Joan Rosembach va deixar ben clar que l'obra que havia estampat a Perpinyà tenia una finalitat tan concreta com la possibilitar l'adquisició o l'ampliació de coneixements prescindint dels medis educatius de l'època. El Vocabulari s'adreçava a un públic de menestrals, comerciants i persones que, per les raons que fos feien i desfeien trajectes i negocis entre Alemanya i els països de la Corona d'Aragó d'expressió catalana, és a dir, els nostes Països Catalans. Es tractava d'una eina de primera necessitat per entendre i fer-se entendre, pensada i estampada amb finalitats didàctiques, de caràcter pràctic i manejable. Ho era tant com el seu format indica, perquè un llibret així cabia a tot arreu, un vademècum de butxaca, una mena de manual d'anar pel món que des d'un punt de vista quotidià i, fins i tot, casolà, ajudava aquells que anaven canviant d'escenari geogràfic i lingüístic...

... Com els mateixos impressors alemanys que transitaven implantant i popularitzant amb una velocitat encomiable la nova tecnologia de la impremta, que va comportar, entre altres coses, una generalitzada i àmplia difusió de la cultura, de la lectura i del coneixement. La presència dels mestres impressors alemanys als Països Catalans és documentada vers 1474. Els ciutadans autòctons van aprendre ben aviat tant l'ofici d'imprimir com el de fer societat amb els que en sabien més per introduir-se i fer créixer un negoci que llavors era innovador i segur; per tant, les necessitats d'entesa i precisió idiomàtiques eren notables perquè el llatí ja no servia per determinats oficis.

Van ser els mestres alemanys els que van introduir la impremta als Països Catalans amb celeritat i eficàcia, tal com demostra la proliferació en pocs anys d'un seguit d'obres que han passat a formar part dels nostres incunables i arcaics fossin impresos en llatí o català. Jacob Vizlant, Felip Vizlant, Nicolau Spindeler, Joan Luschner, Pere Hagenbach, Lleonard Hutz, Enric Botel, Pau de Constanza - dit Hurus-, Joan de Salzburg, Hans Koberger, Joan Planck, o Blanc i Cristòfor Cofman, entre altres, configuren juntament amb Joan Rosembach el quadre d'honor dels introductors de l'impremta als Països Catalans.

El seu treball va ser constant i transhumant, perquè tant punt es trobaven a Valencia com a Tarragona, Barcelona, Montserrat o a Perpinyà. Travessant els camins de la Corona d'Aragó els impressors arribaren a Saragossa i més enllà instal.lant impremtes i treballant sobre una demanda cada vegada més quantiosa. Els freqüents trasllats i els sojorns perllongats ja de per vida als Països Catalans comportaren la catalanització dels noms i, relativament, dels cognoms. Nicolau Espíndeler, Joan Rosembach, Joan Blanc (el Johan o Joannes Planck que a Saragossa esdevé Juan Blanco) o Cristòfor Cofman en són exemples gràfics.

Pàgina incial | Endarrere | Següent
   

 



Copyright © elpontblau 2002 | Institut Ramon Llull

Disseny| Marcela Polgar