|
|
IV Després de Rosembach...
|
|
|
| |
|
|
La voluntat d'aprenentatge i pràctica de l'alemany
i del català que es proposava el diccionari de butxaca de Rosembach
va contribuir, des de la modèstia del seu format i la constància del
seu ús, a enfortir les vinculacions entre totes dues llengües i dues
cultures.
Les relacions culturals i literàries entre Catalunya i Alemanya compten
amb més de cinc-cents anys, com posen de manifest dos exemples. El
primer és l'interès que ben aviat va suscitar l'obra de Ramon Llull
en terres germàniques manifestat de manera ininterrompuda fins avui
mateix. El segon, la recepció de Tomàs de Kempis en terres de parla
catalana, com posen de manifest les còpies i edicions de l'Imitatio
Christi -de la que la Biblioteca nacional de Catalunya conserva
una col.lecció monogràfica i especialitzada que conté, entre altres,
l'incunable de la primera traducció catalana (1482).
Després del pas pels Països Catalans de Joan Rosembach i els seus
compatriotes, no només l'art i l'ofici de la impremta sinó la historiografia,
la ciència, les arts, la música i els viatges científics han contribuït
a estrènyer i amplificar la relació amb els món germànic. Valguin
com a exemples en dates més recents que aquell allunyat 1502 que enguany
commemorem, la fortíssima empremta del wagnerianisme a casa nostra;
la recepció i la defensa de l'expressionisme i, en general, de l'art
modern alemany per part del crític d'art M.A.Cassanyes des de L'Amic
de les Arts; la presència d'Einstein a Barcelona; la importància
dels principis del racionalisme arquitectònic de la Bauhaus en l'arquitectura
del segle XX; la influència de la cultura alemanya en la formació
de la intel.lectualitat catalana afermada en viatges i estades com
les de mossèn Antoni M.Alcover, Jordi Rubió i Balaguer, Pere Barnils,
Manuel de Montoliu, mossèn Higini Anglès...
L'àmbit de les idees estètiques i de la creació literària mereixeria
un capítol apart. Però no es pot deixar d'esmentar que els dos periodes
que van de Goethe a Nietszche i de Rilke a Brecht, la recepció de
la literatura alemanya als Països Catalans ha estat més que notable
i que la seva influència ha contribuït al creixement i enfortiment
de la literatura en llengua catalana. Les traduccions de Goethe, Novalis,
Schiller, el germans Grimm, Hölderlin o Nietzsche i la implicació
de Jaume Balmes, les homes del modernisme, Joan Maragall i Josep Lleonart
correspondrien al primer periode senyalat. La recepció de Karl Vossler
i la seva relació de mestre i deixeble amb Carles Riba; les traduccions
i recepció dels grans autors de llengua alemanya, com Rilke -per Carles
Riba, Alfred Badia i, sobretot, per Joan Vinyoli-, o de Bertoldt Brecht,
amb la contribució de Ricard Salvat i de Feliu Formosa, pertanyen
al segon. Els estudis i traduccions al català d'autors com Walter
Benjamin, Georg Trakl, Heinrich Böll o Günter Grass atorguen continuïtat
a l'interès existent, de Catalunya estant, vers la cultura germànica.
A la recíproca, l'interès que ha desvetllat la llengua i la cultura
dels Països Catalans en el món de la germanística no acaba amb Ramon
Lull, sinó que continua fins els nostres dies, tal com corroboren
la tradició de la romanística en les universitats alemanyes; el prestigi
que va obtenir la el premi literari instituït per Joan Fastenrath
en els seus dies, i, en dates més recents, la constitució de la Deutsch-Katalanische
Gesellschaft i les traduccions a l'alemany dels escriptors catalans
contemporanis.
Cinc-cents anys més tard que Joan Rosembach hagués enllestit el seu
petit Vocabulari alemany-català per aprendre i practicar totes
dues llengües sense anar a l'escola, en podem establir un balanç tant
positiu com esperançador. La importància simbòlica d'una petita joia
bibliogràfica com la que commemorem es troba en els fonaments de la
contribució a la construcció cultural de l'Europa contemporània.
Vinyet Panyella Directora de la Biblioteca nacional de Catalunya
|
|
|
Pàgina incial | Endarrere
|
|
|
|
|
